Fem servir algorismes encara que no ho sapiguem.
Fa uns dies un article amb el títol Ningún algoritmo lleva bigote de l'autor Frédéric Beigbeder va generar gran controvèrsia al tractar de forma molt despectiva el món de la informàtica i les persones relacionades amb ell. Unes setmanes abans, al seu programa el periodista Toni Clapés confonia els algorismes amb els logaritmes que devia estudiar en la seva joventut.
Els algorismes són un conjunt d'instruccions que serveixen per executar una tasca. Quan aquestes estan codificades en un llenguatge no ambigu s'anomenen programes. Vet aquí la relació que va portar a Fréderic Beigbeder a utilitzar el concepte per acabar insultant a aquells "frikiis" i "nerds" que, segons ell governen el món.
Quan utilitzem un seguit d'instruccions per solucionar un problema, sigui muntar un moble, posar una rentadora, cuinar un plat o fer un exercici de matemàtiques; estem fent servir algorismes. Si podem codificar-ho amb un llenguatge no ambigu tindrem un programa.
Tots utilitzem algorismes al llarg de la nostra vida, fins i tot l'escriptor que els menysprea. El pensament computacional afavoreix fer-ho d'una forma òptima. En Frank Sabaté, una referència a casa nostra (i fora d'ella) en educació i pensament computacional, ho resumeix perfectament , amb un toc d'humor, en el següent vídeo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada