dilluns, 10 d’octubre de 2016

El FUTUR ÉS 3D?

És la impressió 3D tan revolucionaria com diuen?

Fa un parell de setmanes rebia un missatge al telèfon: "Mira la Sexta, Especial...El futuro en 3D". en aquell programa, feien referència a diversos aspectes de la impressió en 3D que comencen a ser una realitat, i a alguns que sembla ser que ho seran en un futur. Si no heu vist el programa ho podeu visualitzar a aquest link (sempre que la cadena el mantingui penjat).
Recreació de la construcció d'un pont amb tècnica 3D

Al dia següent no va faltar gent que parles del tema, els habitatges a la lluna, la impressió de parts del cos o del menjar, van ser alguns dels elements que més van cridar l'atenció a jutjar dels comentaris que es sentien, però és real això?

Per impressió 3D es coneixen tot un seguit de tècniques que permeten obtenir un objecte en 3 dimensions a partir d'un arxiu, de forma equivalent a com es podria obtenir el text d'aquesta entrada en un full de paper mitjançant un impressora com les que tenim a casa. Continuant amb la semblança, no és el mateix imprimir un treball escolar, que una tirada de llibres, que un cartell; sovint la forma de fer-ho és diferent i en alguns casos existeixen dificultats tècniques i econòmiques que fan inviable un ús domèstic, o de gran públic.

Actualment, la impressió 3D es troba en una fase en la que cal demostrar que és possible fer-ho, imprimir un pont, una casa, una orella o un pastís. Però en un futur es farà només si resulta més viable econòmicament, de manera que moltes opcions tècnicament possibles no es duguin a terme per una qüestió de preu.

On la impressió 3D té l'èxit assegurat és en la educació; la possibilitat de visualitzar (no cal ni fer l'objecte) elements en 3D permet aclarir conceptes, com a mostra, observeu la imatge del crani d'un Homo erectus i la seva representació en 3D, que apareixen al final del text. La facilitat de trobar models ja creats i fer retocs per personalitzar-los, o de agafar parts de diferents models i crear-ne un de nou fa que el potencial educatiu sigui immens.

Alguns alumnes de la ESO ja han començat a experimentar amb programes 3D orientats a nois i noies, com Tinkercad, altres utilitzaran en els seus projectes tècniques d'impressió 3D al llarg d'aquest curs. El futur no és 3D, ja ho és el present.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada